Montessori Subirats - Casa de la Vinya

BIOGRAFIA D'EMMI PIKLER

Sorry, this page is not yet in english. You can use automated web translators to read it.

Viena a l'any 1900
Viena a l'any 1900

Emmi Pikler neix a Viena el 1902, filla d'un matrimoni format per una mestra austríaca i un ebenista hongarès. El seu nom és Emilie Madeleine Reich. Adquiriria el cognom Pikler, pel que és coneguda, en casar-se.

Passa la infància a Budapest i als anys vint torna a Viena per estudiar medicina.

Es llicencia en pediatria a l'Hospital Universitari de la capital austríaca.

Durant aquesta època, sota la direcció del professor Clemens Von Pirquet, i també gràcies al cirurgià-pediatre Hans Salzer adquireix unes concepcions que determinaran la seva activitat posterior. Per exemple, la necessitat de tractar amb delicadesa al nadó en qualsevol situació per complicada que fos (com un tractament mèdic desagradable) i la idea que els infants petits es desenvolupen millor si tenen l'oportunitat de moure's en llibertat.

Finalitzats els seus estudis es trasllada a Trieste i comença a exercir de pediatra de família. A Trieste coneix el seu marit, György Pikler, un pedagog progressista amb unes idees compatibles amb les d'Emmi Pikler i en qui va poder recolzar-se per desenvolupar la seva activitat.

Retrat de Clemens Von Pirquet
Clemens Von Pirquet, mentor de Pikler

El 1932 torna a Budapest i poc després neix la seva filla Anna. Emmi i György decideixen no accelerar el seu desenvolupament respectant els seu ritme individual i assegurar-li màximes possibilitats de moviment lliure i joc autònom. Els resultats són positius.

El 1935 el seu marit és empresonat per motius polítics.

El 1938 es promulguen lleis antisemites que impedeixen a Emmi Pikler treballar en hospitals.

Durant més de 10 anys exerceix de peditara familiar a Budapest aconsellant i guiant les famílies de més de 100 nadons en base a la seva concepció del desenvolupament infantil autònom i de la importància de les cures (àpats, canvis de bolquers, banys, etc.) sense presses, atenent les reaccions dels infants i la seva participació. El seguiment del desenvolupament d'aquests nadons li permet recollir moltes dades que li serviran per seguir desenvolupant i validar la seves idees.

Budapest després de la II Guerra Mundial
El Pont de les Cadenes de Budapest el 1945, destruït pels nazis en la seva fugida de la ciutat

El 1946, un cop acabada la II Guerra Mundial, el seu marit és alliberat i el govern hongarès sol·licita a Emmi Pikler que dirigeixi una casa d'acollida a Budapest.

Es tracta d'una institució per infants de 0 a 3 anys que, per algun motiu, no poden estar amb els seus pares. Alguns eren orfes, d'altres tenien els pares malalts o incapacitats. Amb el temps, la maternitat va ser coneguda familiarment amb el nom de Lóczy, perquè estava ubicada al número 3 del carrer Lóczy de Budapest.

Els inicis, amb 35 places per infants i en un entorn de postguerra, són molt precaris. Amb llits hospitalaris, sense roba suficient per als nadons, amb dificultats per tenir aigua calenta, subministrament de llet irregular, etc.

Retrat d'Emmi Pikler
Emmi Pikler

Emmi Pikler està decidida en primer lloc a aconseguir el benestar físic, afectiu i psíquic de cada nadó. Però també vol transformar la maternitat del carrer Lóczy en un centre d'investigació a través de l'observació extremadament minuciosa de l'activitat i el desenvolupament dels nadons.

Per aconseguir-ho, es proposa canviar les pràctiques impersonals imperants que porten els infants a desenvolupar el síndrome d'hospitalisme, terme que havia encunyat molt recentment el psicoanalista austro-americà René Spitz.

Però després d'intentar infrucuosament durant tres mesos canviar la manera de funcionar del personal de Lóczy, Pikler i Maria Reinitz, antiga col·lega i principal educadora, acomiaden totes les treballadores i contracten noies joves no professionals que elles mateixes formen. A partir d'aquest moment Lóczy comença a funcionar progressivament com Pikler i Reinitz desitjaven. Mitjançant l'observació sistemàtica dels infants que atenen i de la pràctica professional de les educadores i analitzant les dades recollides van millorant i afinant constantment les atencions i l'entorn dels infants al llarg de dècades.

Per facilitar la formació, elaboren manuals en què es concreta i justifica tots els detalls de la criança i la vida quotidiana dels infants.

La qualitat de les atencions i la investigació aplicada permeten el 1961 a Lóczy convertir-se en Maternitat Metodològica.

El 1970 esdevé Institut Nacional de Metodologia de les Maternitats, prenent la responsabilitat d'oferir recolzament professional i metodològic a les altres maternitats d'Hongria.

Retrat d'Anna Tardos
Anna Tardos, filla i successora d'Emmi Pikler

El 1978, Pikler es jubila i la direcció de Lóczy passa a la seva filla i psicòloga infantil Anna Tardos.

Emmi Pikler mor el 1984 d'una malaltia curta, però severa.

El 2007 Lóczy, ja oficialment denominat Insititut Emmi Pikler, obre una escola bressol.

Els orfanats es van reduïnt progressivament a Hongria en favor de les famílies d'acollida i finalment, el 2011, es tanca definitivament la maternitat. El seu treball perdura a través de l'escola bressol.